ContacteLa Direcció General de Joventut-Agència Catalana de la Joventut (Generalitat de Catalunya) va presentar, el passat 21 d’octubre, els resultats de l’Enquesta a municipis i comarques sobre polítiques locals de joventut (EMC22), una eina per analitzar les polítiques de joventut i la seva alineació amb el Pla Nacional de Joventut de Catalunya 2030 (PNJCat 2030), i estudiar el rol dels i les professional de joventut.
L’anàlisi, que ha comptat amb la participació de 645 ens locals (604 municipis i 41 consells comarcals), es materialitza en dos informes: El desplegament territorial de les polítiques de joventut a Catalunya i la seva alineació amb el PNJCat 2030, i Els i les professionals de joventut que ofereixen una radiografia detallada de les estructures, el perfil dels i les professionals i els reptes de les polítiques de joventut a Catalunya.
Estructures desiguals, equips petits i molt feminitzats, i alt nivell formatiu
A l’informe sobre els i les professionals de joventut, trobem que, tot i que el 89% dels municipis de Catalunya disposen de regidoria de joventut, només el 49,4% compta amb una àrea tècnica formal, i d’aquests, menys d’un 20% és exclusiva. El 32,5% dels municipis no disposa de cap professional de joventut, i el més habitual és tenir-ne només un, amb desigualtats territorials marcades. Destaca la millor cobertura de l’àmbit Metropolità de Barcelona. Els equips són petits, molt feminitzats (71,3% dones) i amb un alt nivell formatiu (74,2% amb estudis universitaris), però sovint amb rols difusos i sobrecàrrega de tasques. En l’externalització, predominen en perfils d’informació/dinamització (57,7%) i, en menor mesura, de personal tècnic mitjà (23,9%). Les condicions laborals mostren temporalitat i externalització especialment en proximitat, i manca de recursos com a coll d’ampolla transversal. També hi ha bretxes d’accés a formació entre ajuntaments i consells comarcals.
En general, el document subratlla que a més institucionalització i millor dotació, més capacitat d’impulsar polítiques i que tinguin continuïtat. Els consells comarcals són una peça clau per vertebrar els territoris amb poca capacitat municipal. Cal ajustar perfils i funcions al context per evitar “fer de tot” en microequips. En síntesi: el sistema disposa de persones preparades però amb equips prims i fràgils, i l’efectivitat depèn d’assegurar rols clars, estabilitat i circuits de seguiment.
Fortaleses en lleure i emancipació, en contrast amb els dèficits en habitatge i equitat
Les accions municipals se centren principalment polítiques de proximitat: lleure educatiu i esport (69,5%), participació (60,8%) i cultura (57,8%), mentre que els consells comarcals complementen amb una acció centrada en l’emancipació a través de les oficines joves.
Tanmateix, hi ha àmbits que són assignatura pendent com l’habitatge (14,1%), ecologisme (14,3%) i interculturalitat (12,6%) que tenen un desplegament molt limitat. La salut emocional, tot i ser identificada com una de les principals necessitats juvenils (41,5%), només és abordada específicament en un 20,3% dels municipis.
L’informe sobre polítiques analitza el desplegament dels quatre grans reptes del PNJCat 2030:
- R1. Independència juvenil: 80,4% de cobertura als municipis, però amb accions centrades en educació i lleure, i poca presència d’habitatge i mobilitat internacional.
- R2. Benestar i qualitat de vida: només el 40,9% dels municipis hi actua, amb accions puntuals i fragmentades.
- R3. Participació i protagonisme jove: el repte més desplegat (84%), especialment en municipis grans amb PLJ exclusiu i equipaments juvenils.
- R4. Equitat i inclusió: present en el 60% dels municipis, però amb biaix cap a gènere i poca acció en interculturalitat i inclusió social.