ContacteL’Agència Catalana de la Joventut (ACJ) ha elaborat la guia Estirem el fil. Guia pràctica per incorporar la mirada interseccional a les polítiques de joventut, amb l’objectiu d’integrar la perspectiva interseccional i arribar a realitats minoritzades i invisibilitzades. L’enfocament interseccional situa les desigualtats al centre i remarca la responsabilitat de les administracions en garantir la igualtat de drets i oportunitats per a totes les persones, especialment les persones joves que es troben en situacions de més vulnerabilitat. El passat 24 de març, el Centre LGTBI de Barcelona va acollir la jornada de presentació de la guia.
La guia, elaborada per l’equip de Programes d’Inclusió i Participació de l’Agència, és el resultat d’un procés de treball ampli i col·laboratiu en què s’han incorporat aportacions tècniques, experiències del món local, persones referents en polítiques de joventut i persones joves que viuen en primera persona diferents eixos de desigualtat. També ha comptat amb el suport de l’Institut Diversitas, que ha contribuït a reforçar el rigor conceptual i metodològic del document.
Pas a pas per estirar el fil de la interseccionalitat
La guia combina fonaments teòrics i orientacions pràctiques per incorporar la mirada interseccional en el treball quotidià. El primer bloc introdueix el concepte d’interseccionalitat, el seu origen i la seva utilitat per analitzar com les desigualtats s’acumulen i interactuen. L’edat és un eix de desigualtat sovint invisibilitzat, que condiciona l’accés a drets i recursos i que, combinat amb altres factors, pot generar situacions de discriminació específiques.
El segon apartat posa el focus en la consciència de la mateixa posició i en les relacions de poder que intervenen en qualsevol acció professional. La guia convida a reflexionar sobre si els equips estan preparats per abordar la interseccionalitat i proposa eines per avançar cap a pràctiques més transformadores. Incorporar aquesta perspectiva implica revisar privilegis, qüestionar dinàmiques establertes i assumir un compromís actiu amb la justícia social, tant professionalment com institucional.
El tercer bloc aborda l’aplicació pràctica de la interseccionalitat en projectes i programes en totes les fases del cicle de treball. En la diagnosi, es recomana analitzar les causes de les desigualtats estructurals, identificar qui defineix el problema i revisar la composició de la població diana. En el disseny, es treballen aspectes com l’enfocament, els objectius, la importància del procés i la gestió dels recursos. La implementació inclou criteris per seleccionar materials, proveïdores i col·laboradores, així com estratègies per gestionar resistències, coordinar equips i afrontar situacions de discriminació. Finalment, l’avaluació es planteja des d’una mirada crítica que revisa metodologies i fonts d’informació per garantir que la perspectiva interseccional es manté en tot el procés.
El quart apartat destaca dues dimensions transversals: la participació i la comunicació. Pel que fa a la participació, la guia defensa la necessitat de generar espais inclusius, segurs i representatius, i d’utilitzar metodologies que donin veu a la diversitat juvenil. En relació amb la comunicació, s’analitzen les eines, el llenguatge i les imatges, insistint en la importància d’evitar estereotips i de visibilitzar realitats juvenils sovint absents dels relats institucionals.
La guia es completa amb exemples pràctics, recomanacions, una fitxa de treball i un glossari que facilita la comprensió dels conceptes clau.