Accés al contingut Accés al menú de la secció
E-Joventut  > Treballar des dels joves i per ...
 

Treballar des dels joves i per a ells és educar en participació des de la participació

Cèlia Premat, Antonio Alcántara i Albert Giner, membres del grup motor del procés d’obertura per al disseny de la Guia Jove

La participació és un dels grans paradigmes de la nostra societat moderna i un dels eixos fonamentals de la ciutadania i de la inclusió social, per tant, és un dret bàsic per a qualsevol jove. La participació juvenil és, en si mateixa, un objectiu i un mitjà fonamental per als professionals que treballen amb gent jove. En general, es té la convicció que la joventut no participa, i és una idea compartida des de l’educador del lleure fins al professorat dels centres educatius. Aquest punt de partida es concreta, en la pràctica, en els escassos mecanismes de participació que es faciliten.

Tots entenem que la participació és crucial en la construcció vital de les persones, tant en el seu present com en el futur. Però hi ha una sèrie de condicions que determinen que el jove contacti amb els espais de participació existents o en construeixi de nous: l'accés a l'educació, a la cultura, les diferències socioeconòmiques, etc.

Els equipaments, els espais i les institucions que treballen amb joves haurien de plantejar i dissenyar les intervencions sota la perspectiva de la participació, pensant que aquests joves assoliran bona part dels seus objectius vitals i que arribaran a la vida adulta amb les màximes oportunitats.

Potser, primer de tot, ens hem de preguntar què entenem per participació? I sobretot, què entenem per participació juvenil?, tenint en compte que la participació no és la mateixa en una persona adulta, que té la vida construïda i que pot arribar a estar més o menys implicada en els espais de participació, que en una persona jove, que està en un procés de construcció de la seva identitat i que viu la participació com un espai per adquirir els recursos de millora de la seva ciutadania.

Entenem la participació juvenil com la capacitat dels joves i les joves d’incidir en el procés de presa de decisions de tot allò que afecta les seves vides: el seu entorn, les seves relacions i les possibilitats de desenvolupament personal i col•lectiu. La participació és un dret que permet desenvolupar allò que es vol, amb les màximes oportunitats, que permet formar part d’un grup, que promou la inclusió i on es poden desenvolupar processos de ciutadania i de presa de decisions cabdals per assolir responsabilitats i oportunitats.

El debat sorgeix quan apareixen certs posicionaments crítics que posen en evidència que el model actual no està donant resposta a les necessitats dels i les joves, perquè sovint es fan propostes de generar espais de participació des d’un model adultocràtic, que no s’adapten a la realitat dels mateixos joves. Per tant, no només es tracta d’un problema d’intervenció, sinó també de com entenem el paper de la gent jove en la construcció de la ciutadania i la seva participació en la societat on viu. A banda de la dicotomia de si el jove participa o no en aquests espais, la figura del dinamitzador juvenil ha de ser la de la persona facilitadora que promogui la participació.

Els dinamitzadors i les dinamitzadores juvenils han de facilitar la participació jove i trobar respostes i alternatives a un model existent que necessita redefinir-se. I han de cercar eines vives i capaces d’adaptar-se al moment d’incertesa i de canvis que estem vivint. El repte està a trobar ancoratges en un moment on tot canvia a gran velocitat, tal com planteja el sociòleg polonès Zygmunt Bauman. En definitiva, el repte és cercar mecanismes de reflexió que ajudin a trobar eines per als professionals i des dels mateixos professionals que estan intervenint al territori, i sobretot construir aquest procés des dels joves i per a ells.

Tenint en compte que vivim immersos en una societat desigual i condicionada pels recursos personals i socials, la participació no n’està al marge i també està estretament lligada a condicionants com l’exclusió i la inclusió. Per tant, la participació i l’exercici dels drets tenen un paper fonamental en les situacions de desigualtat.  La participació, doncs, no sols està relacionada amb processos d’exclusió, sinó també, i sobretot, en l’exercici dels drets dels joves.

La complexitat en l’atenció de l’accés a la participació ens obliga a cercar eines metodològiques i de lectura de la realitat que no poden ser senzilles. Per tant, cerquem una mirada en la intervenció que s’enriqueixi de la dinamització comunitària, l’animació sociocultural, la sociologia, l’antropologia, l’educació social i la gestió comunitària i participativa en equipaments juvenils. En definitiva, es necessita gent que faci treball directe i, alhora, de construcció de polítiques públiques.

La quantitat d’eines tècniques i metodològiques que hem de menester per entendre la realitat canviant i les necessitats dels joves i adaptar-nos-hi, determina el nostre paper de dinamitzadors juvenils, ens obliga a crear aliances amb altres professionals i a generar processos de participació en els quals els mateixos joves diguin què volen i com ho necessiten. Sorgeix, per tant, la necessitat de treballar en xarxa i en l'àmbit comunitari, de treballar el conflicte en les relacions entre joves i amb els joves com quelcom quotidià i positiu, de crear nous mecanismes de comunicació entre les institucions i els joves i les joves, de crear projectes que treballin des de la seva diversitat, etc.

En un moment de crisi com el que estem vivint, pren un protagonisme especial el teixit social que es formalitza a través de propostes autogestionades on els joves i les joves tenen total autonomia i responsabilitat. Un escenari post 15-M, que qüestiona el posicionament adultocràtic pel qual els professionals o les administracions definim com i quins han de ser els espais de participació, ens obliga a canviar el nostre rol com a professionals, passant de ser directius a ser facilitadors. Un canvi que implica deixar de dir com i què s’ha de fer per donar suport als espais propis de creació i participació dels i les joves que siguin diversos, canviants, diferents i heterogenis pels quals hem de navegar. En definitiva, un model que promogui una ciutadania activa i faci dels dinamitzadors uns acompanyants educatius.

Per concloure, per treballar per a la gent jove cal treballar des de la gent jove i amb ella. D’aquí se’n deriva la tasca de dinamització que s’ha de desenvolupar independentment de la categoria professional que es tingui (informador, tècnic, dinamitzador, educador, animador, etc.). Es tracta que el jovent conegui la seva realitat i adquireixi eines per transformar-la en col•lectivitat i des de valors com el suport mutu i la solidaritat. La persona dinamitzadora l’acompanyarà però no decidirà mai per ell o ella. Aquesta és una feina complexa però apassionant on els professionals i les professionals desenvoluparem diferents rols i haurem de ser conscients de quan i com els estem exercint.

Com a educadors busquem, en tot moment, la relació personal i l'educació en el canvi d'actituds i valors, estimulant els joves per afavorir l'acció i tenint en compte els seus interessos, valors, formes de pensar i possibilitats. Hem d’ajudar a cercar les claus i les portes que s’han d’obrir, en igualtat d’oportunitats, als joves que estan construint el seu futur.

La tasca del dinamitzador consisteix a implicar els grups cap a l'acció conjunta, a impulsar actituds comunitàries i a actuar sobre la realitat per transformar-la. L’objectiu és que es faci política pública des dels joves i per a ells.

I com a mediadors socials hem de possibilitar la comunicació i les relacions socials amb la resta de la comunitat. Avançar en la millora personal i social facilitant a les persones joves els mitjans necessaris perquè puguin resoldre les seves dificultats per si mateixes, i donar resposta i eines per a la resolució de conflictes, que moltes vegades creen prejudicis i estigmes exclusors per a la gent jove.

Es tracta que les persones joves siguin les protagonistes, a partir d’observar, analitzar, reflexionar i comprendre les característiques de les seves realitats, per, així, facilitar la comunicació entre les persones, reflexionar sobre la responsabilitat i mostrar recursos i habilitats socials. En definitiva, educar per a la participació des de la participació.

Aquesta necessitat professional ha portat l’equip de Foment de la Participació de la Direcció General de Joventut a convidar-nos a participar en el grup motor que havia de crear una guia que tractés sobre participació i dinamització juvenil. Una eina en línia que havia d’oferir recursos, reflexió, assessorament i experiències de tot el territori. També havia de ser una guia viva, que permetés crear coneixement col•lectiu i que el contingut es pogués editar de manera col•laborativa.

Esperem que aquest recurs, disponible a la plataforma Viquillibre, permeti als professionals i als mateixos joves iniciar nous processos que siguin bones pràctiques del foment de la participació. Bona sort!

Data d'actualització: 17.12.2015